2. Aparells de comunicació

2.1 - El telègraf amb fils

El telègraf va ser el primer giny de les telecomunicacions que tingué una implantació massiva, atès que permetia la transimissió de missatges a llarga distància mitjançant fil elèctric, i per mitjà d'ones electromagnètiques. Per transmetre la informació feia servir un sistema d'obertura i tancament d'un circuit elèctric amb dos símbols, el punt i la ratlla que es diferenciaven pel tems de tancament del circuit.

Alexander Graham Bell presentà l'any 1876 el primer telèfon, permetia transmetre el so a distància  a través d'un cable elèctric. El primer telèfon a Barcelona arribà a l'any 1877. Les primeres centrals automàtiques va aparèixer a Alemanya al 1952. Al 1966 es van incorporar les xarxes telefòniques un nou material, la fibra òptica, que permetia millorar la capacitat de les línies telefòniques de cable metàl·lic, així com la qualitat de la transmissió. L'avenç tecnològic següent va ser la telefonia mòbil, que es va desenvolupar als Estats Units a l'any 1978.

EL TELÈFON:

El telèfon ha sofert una gran evolució tecnològica des de la seva aparició. El sistema telefònic es fonamenta en la transmissió bidireccional del so a distància mitjançant la conversió del so d l'emissor en un senyal elèctric, que es transmet a través de la xarxa de comunicació  fins arribar al receptor i convertir-se de nou en so. Actualment, distingim dos tipus de telefonia: la telefonia fixa i la telefonia mòbil.

2.2 - La telefonia fixa

La telefonia fixa es basa en la ubicació fixa dels aparells telefònics en un lloc específic: una casa, una oficina, etc. Els aparells telefònics estan connectats a una xarxa de comunicació a través de cable elèctric.

L'aparell telefònic més comú consta d'un micròfon, d'un auricular, d'un sistema de marcatge numèric i d'un avisador acústic. El micrèfon converteix el so en un senyal elèctric. En canvi, l'auricular fa la funció contrària: en rebre el senyal elèctric, i es converteix en un senyal sonor.

Les centrals telefòniques deriven trucades cap als telèfons del seu àmbit o bé a altres centrals. El contacte entre els aparells telefònics es realitza d'una manera totalment transparent pels usuaris; és a dir, els missatge entre un telèfon i un altre pot recórrer trams de cable elèctric, trams de fibra òptica, trams de comunicació per ones terrestres i per satèl·lit.

L'aplicació de la tecnologia digital a les centrals ha millorat la qualitat de la comunicació telefònica, així com al presentació de serveis per part de les companyies. 

El servei telefònic al nostre país està gestionat a dos nivells: per una part, hi ha el serveis bàsic d'instal·lacions i infraestructures bàsiques, que és competència de la companyia Telefónica; i, per una altra part, hi ha les comanyies operadores que tarifiquen les trucades, això permet que els clients puguin escollir entre les ofertes de serveis i preus de diferents companyies.

EL FAX

El fax és un sistema per transmetre qualsevol tipus de documents imprès a través de la linea telefònica i que, pot ser rebut de manera impresa en el terminal receptor. Substitueix el correu, que permet l'enviament d'informació impresa, però en una velocitat molt superior. El document pot ser un escrit, una fotografia, una imatge, etc. Aquest giny va ser presentat per l'empresa Rank Xerox l'any 1971 amb el nom de telecòpia i ha esdevingut un estri d'ús comú en empreses i petits comerços.

La tècnica de captació de la imatge és la mateixa que la d'un escàner o d'una fotocopiadora. En el receptor el senyal és descodificat i preparat per ser imprès. El sistema d'impressió més utilitzat actualment és per tóner, com en les impresores làser i les fotocopiadores.